1 Octubre 2020
Decés Cristina Corbella
Novembre 2017
La Cris ha tornat a caure
31 de gener de 2018
Tenim diagnòstic: No és una esclerosi múltiple. És una ELA. Ella ho intuïa.
Des d’aleshores vàrem intentar gestionar la teva absència a l’hospital, i sobretot a RX. No ha estat fàcil aprendre a dur a terme el dia a dia al servei sense la teva tasca constant i perseverant, sense la professionalitat, alegria i l’empenta que caracteritzava la teva personalitat.
El buit que vas deixar en aquell inesperat moment encara ressona.
El món necessita més persones com tu. Has estat un exemple per a tots, des que eres una jove resident i fins el teu darrer dia. Lluitadora, autèntica i excel·lent professional, admirada i estimada. Treballadora i plena d’iniciativa.
La teva passió per la medicina, la radiologia i sobretot per la neuroradiologia i la patologia de cap i coll, et van convertir en una pionera en aquesta branca, destacant un dels teus últims reptes aconseguits: el títol europeu de neuroradiologia.
Un model a seguir i un orgull per a l’hospital.
Durant molts anys vas ser tutora. I vas dedicar tot l’esforç que posseïes per transmetre als teus residents l’entusiasme i coneixements necessaris per a la seva formació professional i personal. Un regal i el millor premi per als residents de Mútua de Terrassa.
Has estat una mare exemplar, que ha viscut amb empatia i passió l’existència dels teus fills com si fos la teva.
Una filla que tot pare i mare voldria tenir, cuidadora, detallista i agraïda per tot el que la vida et va regalar.
Una amiga, amb majúscules, que escoltaves amb naturalitat, com si haguessis estat creada i enviada per sentir-nos acollits, com a casa; amb el poder del teu: “t’entenc...” il·luminaves la foscor.
Portem dins nostre totes aquells petits detalls que t’agradava compartir, i sobretot recordarem sempre les teves rialles contagioses que irremeiablement t’arrencaven un gran somriure.
Hem estat afortunats.
Gràcies, Cris, per ser-hi.
Tots portem un trosset teu, no pas per poc, sinó per sempre.
Ja sigui al silenci de la nit
Com entre la remor de la gent
Som molts els que a cau d’orella
Sentim una veueta que diu:
Seguiu endavant que soc amb vosaltres, sempre viuré mentre em recordeu!!
Dels teus companys i amics del servei de radiologia de Mútua de Terrassa. T’estimem.
Novembre 2017
La Cris ha tornat a caure
31 de gener de 2018
Tenim diagnòstic: No és una esclerosi múltiple. És una ELA. Ella ho intuïa.
Des d’aleshores vàrem intentar gestionar la teva absència a l’hospital, i sobretot a RX. No ha estat fàcil aprendre a dur a terme el dia a dia al servei sense la teva tasca constant i perseverant, sense la professionalitat, alegria i l’empenta que caracteritzava la teva personalitat.
El buit que vas deixar en aquell inesperat moment encara ressona.
El món necessita més persones com tu. Has estat un exemple per a tots, des que eres una jove resident i fins el teu darrer dia. Lluitadora, autèntica i excel·lent professional, admirada i estimada. Treballadora i plena d’iniciativa.
La teva passió per la medicina, la radiologia i sobretot per la neuroradiologia i la patologia de cap i coll, et van convertir en una pionera en aquesta branca, destacant un dels teus últims reptes aconseguits: el títol europeu de neuroradiologia.
Un model a seguir i un orgull per a l’hospital.
Durant molts anys vas ser tutora. I vas dedicar tot l’esforç que posseïes per transmetre als teus residents l’entusiasme i coneixements necessaris per a la seva formació professional i personal. Un regal i el millor premi per als residents de Mútua de Terrassa.
Has estat una mare exemplar, que ha viscut amb empatia i passió l’existència dels teus fills com si fos la teva.
Una filla que tot pare i mare voldria tenir, cuidadora, detallista i agraïda per tot el que la vida et va regalar.
Una amiga, amb majúscules, que escoltaves amb naturalitat, com si haguessis estat creada i enviada per sentir-nos acollits, com a casa; amb el poder del teu: “t’entenc...” il·luminaves la foscor.
Portem dins nostre totes aquells petits detalls que t’agradava compartir, i sobretot recordarem sempre les teves rialles contagioses que irremeiablement t’arrencaven un gran somriure.
Hem estat afortunats.
Gràcies, Cris, per ser-hi.
Tots portem un trosset teu, no pas per poc, sinó per sempre.
Ja sigui al silenci de la nit
Com entre la remor de la gent
Som molts els que a cau d’orella
Sentim una veueta que diu:
Seguiu endavant que soc amb vosaltres, sempre viuré mentre em recordeu!!
Dels teus companys i amics del servei de radiologia de Mútua de Terrassa. T’estimem.
